Donades les característiques geològiques i topogràfiques, el jaciment s’explota com si fos una massa gairebé uniforme, tenint en compte les possibles variacions a petita escala. El sentit general de l’avenç és de Nord a Sud, des de la riera de Vallirana cap a la muntanya, i el sistema d’arrencada és mitjançant voladures al banc. Actualment hi ha vuit bancs actius amb una alçada de front total de 140 metres aproximadament.
Prèviament a la perforació es realitza el desmunt, netejant la part superior de l’últim banc (montera) de la coberta vegetal i l’escàs mantell de terra. Aquests materials són recuperats i arreplegats amb vista a la posterior restauració del terreny.
La perforació de les barrinades per a les voladures és executada mitjançant carros automotors sobre eruga, equipats amb compressor i martell. El diàmetre de perforació és de 105 mm., la inclinació de les barrinades 18º i la disposició més utilitzada és la malla de 4,5 per 6,0 metres en una o dues files, encara que el disseny de les voladures pot variar per adaptar-se a les condicions locals del jaciment.
Un cop preparada la perforació es procedeix a la voladura de la roca mitjançant explosius.
El material ja volat compon un tot-un que és carregat mitjançant una retrocarregadora giratòria o una pala de rodes sobre camions bolquet extravials (dumper), d’aproximadament 60 tones de capacitat. La tasca del palista és fonamental ja que en depèn la correcta identificació, separació o dosificació dels possibles detrits o contaminants i per tant la qualitat del producte a tractar. És la seva responsabilitat també l’estri dels blocs o «bolos» l’excessiva grandària del qual podria provocar atrancs o avaries a la planta de tractament, així com conservar el «tajo» en òptimes i segures condicions de treball.
Els «bolos» o blocs la mida dels quals els fa inadmissibles per a la boca de la picada són separats i classificats per mides si la seva destinació és ser venuts directament com a blocs per a esculleres. Els que no, són trossejats i reduïts a mides admissibles mitjançant una retroexcavadora equipada amb martell hidràulic.
El tot-un carregat sobre els volquets extravials és a continuació transportat fins a la tremuja de recepció a la secció de trituració primària. Les pistes i la mateixa instal·lació estan disposats de manera que, sempre que sigui possible, el trajecte dels camions carregats sigui avall.
Com a sistema d’explotació/tractament complementari CANTERAS FOJ, SL disposa d’una planta mòbil que es pot desplaçar pels seus propis mitjans i operar a la zona d’explotació, al peu mateix de la voladura o a les proximitats.
També s’ha posat en servei una nova planta mòbil, integrada en aquest cas per un únic grup de classificació. La seva funció és recuperar la calcària dels enderrocs i apilaments vells de pedra.
La circulació de volquets i camions per les pistes del planter és una font important d’emissions de pols que cal neutralitzar. Per aconseguir-ho s’ha instal·lat un sistema automàtic de reg a la pista principal, mentre que els ramals secundaris i les places de càrrega són regats mitjançant una cisterna automotor de 20.000 litres de capacitat.
PROGRAMA KIT DIGITAL COFINANÇAT PELS FONS NEXT GENERATION (EU) DEL MECANISME DE RECUPERACIÓ I RESILIÈNCIA