Geologia del jaciment

Més de cinquanta anys construint Catalunya!

Aspecto del banco.
Geologia del jaciment

Jaciment carbonat del Cretaci Inferior

El jaciment és d’origen sedimentari, format per carbonats d’origen biològic marí de plataforma somera, en forma de petxines i esquelets de petits organismes marins que en morir van precipitar al fons formant llots carbonatats. Geològicament pertany al tram mitjà del Cretaci Inferior (Barreniense-Aptiense) i a simple vista es poden observar abundants restes fòssils (bioclastos, principalment rudistes i bivalves) distribuïts irregularment en una matriu micrítica amb estructura de fang carbonatat. El jaciment forma part d’una gran massa de calcàries «blanques», els afloraments de les quals conformen la topografia de la major part del Massís de Garraf i de les Serres d’Ordal, integrats tots dos a la Serralada Litoral Catalana. La roca està caracteritzada petrogràficament com una «calcària esparítica de textura idiotòpica» i té una densitat mitjana de 2,50-2,70 T/m3 en banc.
Geologia del jaciment

Massivitat i potència: Característiques estructurals del jaciment carbonat

Al jaciment la roca es presenta en capes de gruix variable, generalment de potència superior al metre i en contacte directe, cosa que li dona un aspecte massiu. Ocasionalment apareixen capes margoses grises de poca entitat encara que localment poden formar bosses de certa importància, especialment a la part inferior del jaciment (mur). A mur les calcàries estan en contacte o transicionen gradualment fins a les dolomies fètides fosques del Juràssic que, per no ser adequades per a la fabricació de ciment i per la seva relativament baixa qualitat com a àrid, es considera que limiten el jaciment en profunditat. El sostre ha estat aixecat per l’erosió i no s’aprecia en cap punt del jaciment, estant la calcària al descobert o sota un escàs mantell vegetal.

El conjunt està fortament afectat per la tectonificació alpina i les capes estan molt fracturades (fins al punt que hi ha zones on és molt difícil distingir l’estructura sedimentària) i es presenten les falles en famílies o paquets creuats de sentit dominant SE-NW, la major part d’escàs desplaçament.

El conjunt del jaciment forma una massa força homogènia (excepte a les zones més fracturades), amb una potència total de l’ordre dels 180 m. i unes reserves superiors als 40 MT.

Bioclastos (rudistas) insertados irregularmente en la matriz calcárea.
Rudistas (vista en un corte pulido de la roca).
Chimenea kárstica.
Geologia del jaciment

Karst i alteració: Impacte al jaciment carbonat

Així mateix el jaciment està parcialment afectat per l’activitat càrstica, i no és infreqüent trobar cavitats (fissures, xemeneies i cavernes) amb formacions d’estalactites i estalagmites però gairebé sempre farcides d’argila vermella al·luvial (coqueres). Els karts solen concentrar-se a les zones més tectonificades afavorint el farciment amb argila de les diàclasis, cavitats i bretxes associades als plànols de lliscament.

Els principals estèrils estan constituïts precisament per roca contaminada amb argila vermella. També són considerats estèrils les margues, la dolomies del mur i les restes del recobriment de terres i/o la roca meteoritzada a les zones de montera. La ràtio entre el mineral utilitzable i el total extret és del 93% al 100%, depenent de la zona del planter.