Geologia del jaciment
Més de cinquanta anys construint Catalunya!
Geologia del jaciment
Jaciment carbonat del Cretaci Inferior
Geologia del jaciment
Massivitat i potència: Característiques estructurals del jaciment carbonat
Al jaciment la roca es presenta en capes de gruix variable, generalment de potència superior al metre i en contacte directe, cosa que li dona un aspecte massiu. Ocasionalment apareixen capes margoses grises de poca entitat encara que localment poden formar bosses de certa importància, especialment a la part inferior del jaciment (mur). A mur les calcàries estan en contacte o transicionen gradualment fins a les dolomies fètides fosques del Juràssic que, per no ser adequades per a la fabricació de ciment i per la seva relativament baixa qualitat com a àrid, es considera que limiten el jaciment en profunditat. El sostre ha estat aixecat per l’erosió i no s’aprecia en cap punt del jaciment, estant la calcària al descobert o sota un escàs mantell vegetal.
El conjunt està fortament afectat per la tectonificació alpina i les capes estan molt fracturades (fins al punt que hi ha zones on és molt difícil distingir l’estructura sedimentària) i es presenten les falles en famílies o paquets creuats de sentit dominant SE-NW, la major part d’escàs desplaçament.
El conjunt del jaciment forma una massa força homogènia (excepte a les zones més fracturades), amb una potència total de l’ordre dels 180 m. i unes reserves superiors als 40 MT.
Geologia del jaciment
Karst i alteració: Impacte al jaciment carbonat
Així mateix el jaciment està parcialment afectat per l’activitat càrstica, i no és infreqüent trobar cavitats (fissures, xemeneies i cavernes) amb formacions d’estalactites i estalagmites però gairebé sempre farcides d’argila vermella al·luvial (coqueres). Els karts solen concentrar-se a les zones més tectonificades afavorint el farciment amb argila de les diàclasis, cavitats i bretxes associades als plànols de lliscament.
Els principals estèrils estan constituïts precisament per roca contaminada amb argila vermella. També són considerats estèrils les margues, la dolomies del mur i les restes del recobriment de terres i/o la roca meteoritzada a les zones de montera. La ràtio entre el mineral utilitzable i el total extret és del 93% al 100%, depenent de la zona del planter.
